Rosa Luxemburg

Rosa Luxemburg: "el vostre 'ordre' està fet de sorra"

di Oriol Nel.lo

«L'ordre domina a Varsòvia!» - «L'ordre domina a París!» - «L'ordre domina a Berlín!». Així ho declaren els comunicats dels guardians de l’«ordre» cada mig segle d’un centre de la lluita històrica mundial a un altre. I els «vencedors» exultants no s’adonen que un «ordre» que necessita mantindre’s periòdicament a través de cruentes matances es dirigeix inexorablement cap al seu destí històric, la seua caiguda.» 

Així escrivia la revolucionària alemanya Rosa Luxemburg el dia 14 de gener de 1919. Acabava de produir-se la derrota de l'aixecament Espartaquista de Berlín, sufocat pel govern socialdemòcrata de Friedrich Ebert aliat amb les milícies d'extrema dreta dels freikorps. Justament l'endemà de la publicació de l'article, avui fa exactament un segle, Rosa Luxemburg fou detinguda i assassinada per la soldadesca, juntament amb Karl Liebknecht i centenars d'altres militants revolucionaris. 

Més enllà de la voluntat commemorativa, resulta avui particularment oportú recordar el text de Luxemburg escrit en un moment de desfeta. Hi citava l'expressió recurrent dels vencedors després de cada derrota revolucionària: l'"ordre" torna a regnar. Tornà a regnar a Varsòvia el 1831 després de la repressió de l'aixecament contra el domini rus, a París el 1871 després de la desfeta de la Comuna, a Berlín el gener de 1919. Però aquest ordre estava cridat a ser, una i altre vegada subvertit: «L’ordre domina a Berlín!» Ximples lacais! El vostre «ordre» està fet de sorra.», exclamava.  

No és pas casualitat que Luxemburg exemplifiqui els episodis del trencament de l'ordre 

amb noms de ciutats -Varsovia, París, Berlín. Ha estat a les ciutats on al llarg del segle 

XIX i de bona part del XX es covaren, a Europa, les contradiccions i els moviments 

que portaren als esclats revolucionaris. Molts d'ells acabaren en derrotes, però la seva 

successió és el que feu possible arrencar les llibertats polítiques i les conquestes socials.  

Si la ciutat ha estat gresol del canvi és precisament perquè l'ordre no hi ha estat mai, ni 

hi pot arribar a ser, perfecte. Ho recordàvem aquí mateix en motiu del darrer llibre de 

Francesco Indovina. Per un costat les innovacions tecnològiques i científiques hi obren 

sempre noves possibilitats i indueixen a l'alteració de l'ordre. És ben cert que els poders 

establerts segurament es resistiran al canvi, però les bases materials per a l'alteració de

 l'ordre existent, una vegada descobertes, queden a disposició dels agents socials que se 

les vulguin fer seves i promoure canvis. Per altre costat, els grups socials subalterns 

maldaran una i altra vegada per alterar un ordre que els perjudica. De nou, davant 

d'aquest impuls de canvi, que induirà inevitablement al desordre, els beneficiaris de 

l'ordre vigent tractaran de preservar-lo per tal de consolidar llurs interessos i llurs

 privilegis. Però la resta de la població, si no vol resignar-se a la seva sort, no té altre 

remei que continuar empenyent per capgirar-lo.

En aquests temps de contradiccions i retrocessos, en el que perillen tantes conquestes,

 és bo de reflexionar sobre  les paraules de Luxemburg. El progrés social no pot 

donar-se, de cap manera, per descomptat i els avenços aconseguits 

no són, prou que ho veiem, irreversibles. Però el manteniment d'un "ordre" 

que asseguri de manera permanent i complerta els privilegis d'uns pocs és també 

una quimera. 

Així doncs, tot i les dificultats i les derrotes, les possibilitats d'avançar cap a una

 ciutat i una  societat més justa "eren, són i seran".